Església de Santa Maria i Castell de Benedormiens
El Castell de Benedormiens, origen de la vila de Castell d'Aro, apareix documentat per primera vegada l'any 1041, quan les autoritats religioses, els nobles i cavallers del territori lliuren al Monestir de Sant Feliu de Guíxols la custòdia del castell amb l'obligació de protegir dels atacs dels musulmans tota la Vall d'Aro. Al voltant del castell es va formant el poble, mentre que les masies més allunyades es fortifiquen i fins i tot s'edifiquen torres de defensa. Actualment , amb prou feines queden restes de l'antiga fisonomia de l'edificació. Entre els segles XVII i XVIII, s'hi fan obres de reforma.
El Castell de Benedormiens és seu d'importants exposicions i esdeveniments de la cultura tradicional del municipi. El castell té 5 sales que porten noms de personatges històrics relacionats amb la història del castell. Alguns dels darrers noms més destacats que hi han exposat, entre molts altres són Jaume Malaret, Modest Cuixart, Navarro Vives, Lluís Llongueras o Salvador Dalí.
El Castell de Benedormiens es pot visitar els dies en que hi ha obertes les exposicions d'art o bé realitzant la visita guiada al nucli antic de Castell d'Aro, que inclou també en el recorregut el Museu de la Nina de Castell d'Aro.

L'Església de Santa Maria de Castell d'Aro fou consagrada per Berenguer Guifred, Bisbe de Girona, l'any 1078. L'actual edifici és d'estil gòtic tardà amb façana barroca. Posseeix una nau amb capelles laterals i capçalera poligonal de cinc cares. A la plaça de Santa Maria hi ha la casa rectoral amb un escut en relleu a la llinda de la porta; una finestra renaixentista amb una petxina en relleu al dintell, i una motllura que acaba en dues testes de persona a mena de mènsules. Hi figura la data 1569.

Església de Santa Maria de Fanals d'Amunt
L'Església de Santa Maria de Fanals d'Amunt es troba situada al nord del municipi, davant el quilòmetre 16 de la carretera de Romanyà a Calonge. És l'església més antiga del municipi, erigida abans de l'any 968, ja que s'esmenta en un document d'aquest any. És probable, però, que aquesta construcció més primitiva fos bastida sobre restes de temples o edificacions més antigues. El temple de Fanals d'Amunt és d'una sola nau, amb absis semicircular i volta de canó i amb murs exteriors decorats per sis bandes llombardes unides per petits arcs de mig punt. A l'interior del temple es guardava una làpida gòtica, que avui es conserva exposada al porxo de l'església de Platja d'Aro.

Església de Fanals d'Aro a Platja d'Aro
L'Església de Santa Maria de Fanals, amb les característiques pròpies del segle XVII. Té entrada rectangular molt simple, una petita fornícula i, força més enlairat, un rosetó. El campanar, de gran amplitud, és de planta quadrada amb tres petits finestrals amb grans merlets de caire defensiu.

Església de Santa Maria de Platja d'Aro
La construcció de l'Església de Santa Maria de Platja d'Aro és contemporània com ho constaten els seus paraments. Va sorgir per donar servei al creixement poblacional de Platja d’Aro, el qual no disposava pròpiament de serveis religiosos catòlics. Església parroquial de l'arquitecte Josep Esteve i Corredor, construïda el 1955.

Església de Nostra Senyora de l’Esperança a s’Agaró
L'arquitecte Rafael Masó i Valentí, de gran sensibilitat artística, va recollir amb entusiasme l'ambiciós projecte dels Encesa de construir una ciutat residencial i fer de S'Agaró un petit poble català integrat al medi. S'Agaró no va emprendre de nou l'activitat constructiva fins el 1941, amb la intervenció de l'arquitecte Francesc Folguera, responsable de l'església de Nostra Senyora de l'Esperança, d'estil neobarroc.